|
|
fonoteca
|
"La salut més a prop teu" és un espai presentat en format d'entrevista, reportatge o espai de consells en els què es fa extensives diferents recomanacions de salut. El programa va més enllà de les lliçons mèdiques o els consells generalistes ja clàssics com els "deixa de fumar", "menja equilibradament" i "beu amb moderació", i aprofundeix en recomanacions per afrontar diferents problemàtiques que tenen incidència al municipi.
Partint de la perspectiva sociosanitària del treball que desenvolupen els professionals del Centre d'Atenció Primària, aquest espai pretèn conscienciar i habituar amb l'objectiu de la prevenció. a més, la col·laboració es fa ressó dels diferents programes engegats pel CAP com el tractament del Sintrom, el servei del Centre de Dia o les revisions ginecològiques.
La diabetis, el tabaquisme, el càncer o consells per la fotoprotecció de cara l'estiu són alguns dels temes que s'han dedicat en aquest programa, així com també les campanyes de donació de sang, el registre de voluntats anticipades, la confidencialitat de les dades sanitàries o les dificultats aparellades a la tasca dels cuidadors familiars.
Jaume Andreu i Maria Josep Guinovart són infermers del CAP Alt Camp Oest.
| | | | | | | |  |
Donar sang I
La sang és un teixit format per diversos elements amb característiques i funcions diverses, per aquest motiu es transfonen per separat a malalts diferents. En conseqüència una única donació de sang pot beneficiar a més d'un malalt.
Avui en dia quan doneu sang ajudeu com a mínim a tres persones. Això passa perquè cada bossa de sang se separa en tres bosses diferents, cadascuna de les quals anirà a parar a una persona. De vegades, però, un donant en pot ajudar moltes més, segons el tipus de sang que tingui.
Parlem amb Jaume Andreu, infermer de l'ABS Alt Camp Oest.
| | | | | |  |
Donar sang II
Pots donar sang si tens entre 18 i 65 anys i peses més de 50 quilos. Cal tenir aquest pes mínim, perquè en cada donació es recull una quantitat estàndard per a tots els donants (450 ml).
• Es recomana que les dones donin sang un màxim de tres vegades l'any i els homes un màxim de quatre, sempre respectant que entre donació i donació ha de passar un mínim de dos mesos.
• A diferència del que passa quan un es fa una anàlisi de sang, quan fem una donació, NO cal estar en dejú. Fins i tot és recomanable haver fet un àpat normal.
Parlem amb Jaume Andreu, infermer de l'ABS Alt Camp Oest.
|
| | | | | |
Les donacions
Tots coneixem les donacions de sang, però pocs saben que també podem fer donacions de plaquetes, de cèl·lules precursores de sang que poden ajudar a guarir la leucèmia o fins i tot, de medul·la òssia. Les donacions es poden fer en vida, però també quan estem morts.
Donar òrgans pot ajudar a allargar i facilitar la vida de moltes persones. Persones malaltes que necessiten d'un ronyó, un fetge o simplement una transfussió de sang per poder continuar vivint.
Parlem amb Mª Josep Guinovart, infermera de l'ABS Alt Camp Oest.
Espai emès en directe, al Pedrís del dia 1 de març de 2004
| | | | | | 
|
La diabetis
Tot i semblar una malatia dels nostres temps, ja al 1550aC, època de l'antic Egipte, un papirus trobat a la ciutat de Tebes, descrivia la diabetis com una abundant eliminació d'orina i es recomenava l'ús d'estractes de plantes.
Actualment, comptem amb diagnòstics molt més acurats de la maltia. Els síntomes són la set abundant i orinar en molta quantitat i molt sovint. Tot i així, cal dir que hi ha diferents tipus de diabetis.
Aquesta malaltia és crònica i es produeix quan l'organisme té dificultats per utilitzar la sucre que s'ingereix en els aliments. Com a conseqüència d'aquesta dificultat, la sucre s'acumula a la sang i es produeix una hiperglussèmia, és a dir, un valor alt de sucre en sang.
Parlem amb Jaume Andreu, infermer de l'ABS Alt Camp Oest.
Espai emès en directe, al Pedrís del dia 29 de març de 2007.
| | | | | |
| Quin ús en fem dels medicaments?
A vegades anem al metge i aquest ens recepta un medicament que ja tenim a casa. Tot i tenir-lo, en comprem un de nou. Aquesta acumulació de fàrmacs a les estanteries de les llars provoca en moltes ocasions, que les persones facin un mal ús dels medicaments i s'automediquin. Per aquest motiu alguns Centres d'Atenció Primària han engegat un programa informàtic de receptes.
Fer les receptes a través dels ordinadors ajuda als metges a millorar el control dels fàrmacs quer cada pacient es pren. Gràcies a aquest invent la prescripció de les receptes d'un mateix tractament i a una mateixa persona, es fa en dates esglaonades, de manera que el final d'un tractament coincideixi amb l'inici d'un altre.
Per donar difusió a la problemàtica de l'automedicació que algunes persones practiquen habitualment, el Departament de Sanitat ha engegat una campanya publictària en la que denuncia el mal ús qua algunes persones, fan dels medicaments. L'eslogan de la campanya "No recomiendes medicamentos. Tú no eres mèdico" deix ben clar que l'única persona que pot receptar un fàrmac és un metge. Parlem amb Joaquim Pallejà, director del CAP d'Alcover.
Espai emès en directe, al Pedrís del 10 de maig de 2004. | | | | | |
|
El document de voluntats anticipades
Document de drets i els deures de l'usuari de la sanitat per dignificar i humanitzar l'assistència sanitària. El procès de reflexió que precedeix aquest document és un procès positiu de responsabilització dels ciutadans en les decissions respecte a la seva salut. Permet el coneixement dels desitjos i els valors d'aquesta persona que perllonga, d'aquesta manera, la seva autonomia, fins i tot, quan no pugui decidir per ella mateix.
Joaquim Pallejà i Mª Josep Guinovart, director i infermera del CAP d'Alcover ens presenten el document de voluntats anticipades.
Espai emès en directe, al Pedrís del 16 de febrer de 2004.
|
| | | | |
|
La SIDA
SIDA és l'acrònim de Síndrome d'Immunodeficiència Adquirida que afecta als humans infectats pel VIH (Virus d'Immunodeficiència Humana). Una persona té la sida quan el seu organisme, degut a la immunodeficiència provocada pel VIH, no és capaç d'oferir una resposta immune adequada contra les infeccions i altres patologies.
Cal tenir en compte que no és el mateix estar infectat pel VIH o tenir la sida. Una persona infectada pel VIH és seropositiva. Aquesta mateixa persona passarà a desenvolupar la SIDA quan el seu nivell de Linfòcits T CD4 (que són el tipus de cèl·lules a les que ataca el virus) estigui per sota de les 200 cèl·lules per mililitre de sang.
El VIH es transmet a través dels fluxos corporals, tals com la sang, el semen, les secrecions vaginals i la llet materna.
Actualment existeixen medicaments, anomenats antirretrovirals, que ajuden a reduir la relicació del VIH. D'aquesta manera es frena el progrés de la maltia i l'aparició d'infeccions oportunistes. Tot i que la SIDA no pot curar-se, si que pot convertir-se, gràcies a l'ús continuat dels fàrmacs adequats, en una malaltia crònica compatible amb una vida llarga i quasi normal.
Els països subdesenvolupats, particularment la zona central i sud d'Àfrica tenen un alt índex d'infectats. En alguns països més d'un quart de la població adulta és VIH-positiva. El 2002, 4'7 milions d'africans estaven infectats. També Àsia és un dels continents amb més malats de SIDA. L'any 2003, 7'5 milions patien la malaltia.
La informació és la tasca més important per concenciar a les persones sobre el perill de la malaltia. Un dels mètodes preventius més efectius és utilitzar el condó en les relacions sexuals.
|
| | | | |
|
Protecció contra la calor
En èpoques de calor intensa és necessari protegir la nostra pell del sol. una exposició excessiva al sol pot provocar greus problemes de salut a les persones tals com, cremades, taques a la pell, arrugues i catarates, i a la llarga càncer cutani o tumors superficials.
Mesures de protecció del sol:
- No exposar-se al sol durant les hores de calor intensa (entre les 11h i les 16h).
- Beure líquids per compensar la pèrdua d'aigua degut a la suor.
- Utilitzar roba adequada i portar gorra per protegir-nos del sol. És important portar ullleres de sol que absorveixin la radiació ultravioleta.
- S'ha d'extremar les precaucions en les zones més sensibles del cos: cara, coll, calva, orelles, escot i empeine. També s'han de protegir els llavis amb barres fotoprotectores.
- En les primeres exposicions al sol fer-les curtes. D'una durada d'entre 10 i 15 minuts. I anar augmentant el temps progressivament.
- Utilitzar un protector solar adequat a cada tipus de pell. Aplicar el protector entre 30 i 60 minuts abans de prendre el sol. repetir l'aplicació de la crema protectora després de cada bany o cada dues hores.
- Després de l'exposició solar, és recomanable dutxar-se amb aigua tèbia i hidratar la pell.
|
| | | | | |
Hipertensió I
La tensió arterial és el reflex de la pressió de la sang a les artèries. Aquesta mesura s'expressa amb dues xifres: la primera, la més elevada, correspon a la pressió sistòlica o màxima - el cor es contrau i es buida-; la segona, la més baixa, correspon a la pressió diastòlica o mínima -el cor es relaxa i es torna a omplir-.
La hipertensió arterial, per tant, és una pressió massa elevada de la sang a les artèries. La tensió varia segons les circumstàncies (esforços, postures, estrès...) i per al diagnòstic calen diverses mesures.
|
| | | | |
|
Hipertensió II
La hipertensió és una amenaça silenciosa; en els primers temps de la malaltia no se sent rés, però al cap d'uns anys comencen els problemes. En el cor i les artèries, provoca una sobrecàrrega de feina a la bomba cardíaca i la cansa prematurament; afavoreix el dipòsit de greix sobre la paret de les artèries (aterosclerosis) que pot provocar, a més o menys llarg termini, angina de pit o infart del miocardi.
A l'hora de tractar l'hipertensió és important seguir una bona dieta: reducció de sal i greixos saturats, control de pes, moderació en el consum d'alcohol. És necessari mantenir una activitat física regular, de 20 minuts cada dia, o 30 a 45 minuts, de tres a quatre vegades per setmana, caminant o nedant. També cal gestionar l'estrès.
|
| | | | |
|
Els cuidadors
El cuidador és una persona que es responsabilitza de l'atenció d'una altra persona que ho necessita. En moltes ocasions, les persones dependents són de la fàmilia dels cuidadors o pròximes al seu entorn.
La tasca del cuidador requereix en la majoria d'ocasions un treball continuat, dur i d'atenció constant. Aquesta feina la duen a terme principalment, dones que no pertanyen a cap institució sanitària o social. La seva feina consisteix en cuidar (vestir, rentar, netejar, fer el dinar, etc) a persones que viuen soles i no es vale per elles mateixes.
La majoria de persones dependents es troben en la franja dels majors de 65 anys. Tot i així, no només l'edat és una causa de dependència. Les malaties cròniques o l'invalidesa també són casos en els que és necessària l'assitència continuada.
La feina del cuidador, tot i ser molt demanadada per la societat, continua estant poc reconeguda i recolza per les institucions.
A continuació us oferim la possibilitat d'escoltar 4 espais que ens parlen sobre la figura del cuidador, quines són les tasques d'aquestes persones, què és la dependència i quines són les solucions de les institucions en aquesta qüestió.
Jaume Andreu, infermer del Cap d'Alcover i treballadora social, Montse Iglesias.
|
| | | | |
|
|
|
|
